Miquel Abras Ciutats sota el mar

On aniran els bancs d'aquest llarg passeig.
On aniran els llums, si no són resistents.
On aniran els rius, quan se'ls mengi el mar.
On aniran els camps i tot el que hem sembrat.

On aniran les flors que alegren el jardí.
On aniran els ponts que enllacen tants camins.
On aniran els déus d'aquest gran ramat.
Què farem perduts enmig de l'oceà.

Caminaré flotant descalç
pels carrers de la ciutat sota el mar.
I nedaré quan vulgui córrer
i cridaré quan vulgui riure.

On aniran tots els records, tots els aromes
On aniran les fulles seques, si són molles
On aniran els teus vestits de mil colors
On aniran les teves pors

On aniran tots els papers que volen pels carrers
On aniran les nits d'estiu que passavem jugant?
On aniran els nostres somnis de futur,
si el present s'està desfent.

Caminaré flotant descalç
pels carrers de la ciutat sota el mar.
I nedaré quan vulgui córrer
i cridaré quan vulgui riure.